Hi ha una ciència popular comuna que s’esmicola en petites ciències íntimes. Hi ha una cultura de frases fetes i refranys, aforismes o màximes, que sovint s’obliden o que potser no ens arriben perquè no ens passegem pel context òptim per escoltar-les. Jo tinc l’obsessió que els lletraferits les hauríem de conèixer i les hauríem d’usar com a pinzells auxiliars dels nostres textos; d’això se’n diu beure dels clàssics (de les nostres pageses i dels nostres tallistes), i no d’allò que deien els del renaixement.
Us vull demanar el vostre petit fragment de sapiència popular. Si voleu dir-me’n algun, deixeu un comentari, per favor.
Comence jo, de part del meu iaio: “Veges si t’han tocat o t’han fet aire!”
“Escampaor de farina y arreplegaor de sendra”
“La curiositat marrana”
Voy a ver la paella.
Besitos Muri
“Se hiere pronto,y se cura tarde”
“Bebido con buenos amigos,sabe bien cualquier vino”
Un besito
“A sants i minyons, no els prometis sinó els dons”
“Ajuda’t i seràs ajudat”
“A qui Déu no dóna fills, el dimoni li dóna nebots”
No siguis trompa
o senzilament: Trompa
amb el significat “No siguis burro”, però més carinyós (ho deia el meu avi al meu germà; el meu avi tindria ara 135 anys)
En pensaré més MD
De part de les dues Roses:
“Això durarà de Nadal a Sant Esteve”
“No n’hi ha més que Déu n’hi ha posat”
“Aquest és de can Elevat” (dedicat a la gent prepotent)
“Aquests tenen tants duros que un foc no ho cremaria” (són molt rics)
“A aquest no li faria res quedar-se borni perquè l’altre es quedés cec”
“El que facis amb els peus te n’hauràs de penedir amb el cap”
“La mar com més té més brama” (dedicat a la gent egoista)
Hola, Muriel!
Ja fa temps que no ens veiem, crec que l’últim dia va ser a la meua boda a València. Te’n recordes?
Quan he llegit que demanaves una dita popular a la teua bitàcola, m’ha vingut al cap un dia quan era un xiquet on el meu iaio em va dir una que se’m va quedar gravada. Sembla mentida, però hi ha voltes que les coses més ximples et toquen la fibra sensible d’una manera particular. Quan el meu iaio me la va dir, em vaig sentir estimat, era com si em donara alguna cosa que només tenia ell i que havia decidit compartir amb mi.
La dita és la següent: “Cel a borreguets, aigua a cantarets”. M’ho va dir assenyalant el cel, on hi havia una quantitat increïble de núvols amb forma de borreguets avisant-me que venia pluja. Encara me’n recorde. Ai, quants anys!
Molta sort allà dalt i molts besets des d’ací baix.
Sergi
Qui té boca s’equivoca.
Aquell camina demanant permís a un peu per moure l’altre.
No tocar quarts ni hores o Tocar les hores a les mitges
L’avia quan parlava en castellà: en heridas se ponia “espíritu de vino”, “amanecía” las ensaladas, comía “lucio” hervido, etc.
la urgencia intima de buscarse, esa es la que hay que seguir.
y seguir llamando a puertas para que se abran y se encuentre la clave del circulo de dolor, tan incomprendido, y tan intensamente dañino.
hay esperanza. y hay que querer encontrarla.
y como todo camino, pagar un peaje.
pero el fin es bello, pues es encontrarse a una misma.
y ser libre y estar viva, por fin.
con el cordon no hay vida.
lucha, lucha y busca. Que la que busca; encuentra.
Lo sé, porque he renacido.
Dues versions per al mateix refrany; crec el primer és més nostrat:
*Qui mal fa, mal pensa.
*Pensa el lladre que tots roben.
a10!
Jaume.
D’en Pere Castanyo per boca d’un seu amic:
La vida és breu i la mort eterna,
i morir per morir, morir a la taverna.
Del meu iaio i del tio Blaiet:
He dinat com un retor!
De la gent de Sueca:
Atra volta pum? (quan tornes a donar el mateix argument o petició)
En cormull (quan una cosa acaba en forma de muntanyeta)
Sapiències valencianes, una mica reiteratives, recollides per una amiga de Llíria
-si tens el pardal cansat canvia’l de forat
-si tens cansat el piu busca’t un altre niu
- aigua a [[la figa?]] que el pardal s’ofega !!
Jo només recullo renecs. Els Amades i altres tradicionalistes els van ignorar. Estan en perill d’extinció pq sense esforços físics la gent ja no sap renegar com cal. Interjeccions per concentrar la força, com les dels karateques o els tenistes actuals. No són gaire savis però potser et serveixin com escriptora:
++me cagon els dotze apòstols fotuts en una gerra de vidre i el cap de Déu per tapadora
++me cagon el pit sec de maria
++me cagon l’almanac sencer