Ets l’esglaó cinquanta-set
d’aquell campanar romànic
que va perdre una t
allà l’any dos mil,
del campanar banyat en boira
que ha crescut pedra sobre pedra
sobre l’arruga vint-i-quatre
dels meus llençols banyats en neu.
Ets l’esglaó mullat.
Ets la barana,
el pànic a relliscar,
el salt,
la xarxa.
Ets la barana.
I ets tots els uts.
I ets tots els re mi fa sol la de les campanes.
I ets tots els sís.
Veig que has gaudit i bé de les teves minivacances!!! Bon Any Nou bonica i molts petonets!!!
Preciós!
Té música!