Gràcies a tots els que m’acompanyàreu dijous 19 i també als absents que m’escriguéreu cartes d’amor en avions de paper.
-
Arxiu
- Juliol 2010 (2)
- Juny 2010 (1)
- Maig 2010 (2)
- Abril 2010 (1)
- Març 2010 (2)
- Febrer 2010 (3)
- Gener 2010 (2)
- Desembre 2009 (2)
- Novembre 2009 (5)
- Octubre 2009 (1)
- Agost 2009 (2)
- Juliol 2009 (4)
- Juny 2009 (10)
- Maig 2009 (6)
- Abril 2009 (5)
- Març 2009 (10)
- Febrer 2009 (9)
- Gener 2009 (10)
- Desembre 2008 (5)
- Novembre 2008 (8)
- Octubre 2008 (4)
- Setembre 2008 (6)
- Juliol 2008 (9)
- Juny 2008 (3)
- Maig 2008 (4)
- Abril 2008 (4)
- Març 2008 (7)
- Febrer 2008 (3)
- Gener 2008 (7)
- Desembre 2007 (6)
- Novembre 2007 (8)
- Octubre 2007 (7)
- Setembre 2007 (7)
- Agost 2007 (4)
-
Categories
- General (9)
- Personal (86)
- Un món millor (35)
- Vida literària (70)
- Lectures (4)
- Text amb voluntat literària (28)
-
Pàgines
Ei Muriel…tot un honor…i et diré més..vaig arribar tard molt tard…però el jo toco i el tu balles és una veritat tant certa que la podem sentir a la vida, el dia a dia…i si més no…tu com a mestre ens las fet transmetre a l’aula 307(així estem,tots locusssss)… i tota família és un concert afònic amb un bona o bona ballarina i si escau amb dolents, que no saben dur el compàs…però tot i així l’espectale continua…
Petons d’una exalumne…