MURICAT

Està guai fer narrativa. Buscar una idea, apuntar-la en la llibreteta dels collons, crear un personatge i fer-ne la puta fitxa, pensar que t’esbargeixes i te’n vas del món per un moment, creure que fas art i malabars i signar amb rúbrica. I després allunyar-te. Mirar-te de lluny el que has parit, adonar-te de cop […]

A la filera de nens de quatre anys que caminen pel carrer agafats d’un cordill, n’hi ha una que l’encercla amb els ditets sense gairebé tocar-lo (potser perquè no li neix del melic, potser perquè no li surt dels ovaris) i que es mira les sandàlies, la mà dreta i el cel blau alternativament. Podria […]

Quan hagi revisionat totes les pel·lis dels Marx, hagi llegit aquell llibre del Groucho que li vaig regalar al meu pare i algú em regali la samarreta de “Soy marxista” que comença a estar de moda, tornaré aquí, amb retard, a deixar de mirar-me el melic sense partir-me de riure.

Als congressos de creative writing i als llibres d’aprendre a ser escriptor es parla d’això tan fantàstic d’escriure a les cafeteries, com el Cortázar o la Rowling. Jo com que estic millor fora de casa, m’hi quedo a fer la guerra.
Acabo de canviar l’ordinador de lloc perquè ara tinc més espai i l’aprofito. Però quan […]