MURICAT

Una vegada, en una novel·la curta que ningú no vol publicar, vaig dir que ja entenia el que era estar enamorada: alguna cosa així com veure que la persona en qüestió, quan és a prop, molt a prop, tan a prop que amb prou feines enfoques, sembla una altra.
Now I know I was mistaken. Això […]

Era negre i quan venia al migdia ho feia picant de mans. I els botiguers, els que farcien pites, els que regaven geranis, els que estenien roba i els que follaven amb la finestra oberta abans de la migdiada sabien quina hora era quan sentien el clap clap dels seus palmells compassats. […]

El blanc i el negre sempre han sigut dues metàfores de merda, els pobres. Però no sóc poeta i no dec qualitat a ningú. I total, és molt pitjor el gris. També està aquell exemple tan trillat dels esquimals i els deu mil milers de blancs, blanc brut, blanc trencat, blanc polit i blanc gore. […]

Ara la teva gàbia blanca ja no t’esgarrapa les retines ni t’enlluerna els minuts amb una tremolor al centre de l’estèrnum. Ara la teva pensió taronja barata amb finestres fresques t’acaricia l’horitzó amb un zumzeig al centre de gravetat i se t’ha cremat el dinar escrivint aquestes lletres.

Va exhaurir-se una dues tres deu ungles esperant que la flor nasqués i quan ja li sagnaven els dits va deixar de regar el test. De la sang brotà una rosa però en aquell moment era la lavabo posant-se deu tiretes.

Camino
en tres per quatre
i sóc
al quart graó.
Corres en
compàs ternari
i vas
just pel segon.
M’aturo en sec.
Em giro i sec.

Veus la taula infinita i sents les veus al voltant. I amb el dits acaricies el vernís sec i jugues a treure amb les ungles la rodona blanca que mai no has entès. Sembla per ficar-hi un para-sol però mires el sol i veus un sostre en ombra. Veus la taula infinita i veus […]

Només una cosa important:
T’estim com un loco i m’aguant.
Joan Miquel Oliver
És el manyoc de robes esqueixades i trenades d’entre els pits i la planxa d’acer que em separa la pell de la matriu la que et projecta ara al silenci ara als grinyols del metro
o és que he gratat ja la terra que em cobria […]

Aquí jau l’amor
entre un poeta
i una novel·lista.
Els teus successors
no t’obliden.

MURIEL VILLANUEVA I ROSER DOMÈNECH GUANYEN ELS PREMIS MONTFLORIT 2009 DE NOVEL·LA I POESIA

Aquest divendres 29 de maig, Montflorit Edicions va fer públics els guanyadors dels premis literaris que convoca aquesta editorial cerdanyolenca. En un acte celebrat al restaurant Cap i Cua de Cerdanyola, on es van aplegar membres dels jurats, […]