MURICAT

Estimada Irene,
Tu i jo hem tingut moltes baralles, ja ho saps. Perquè jo no entenia que no érem tan diferents i per això t’emprenyaves. Mateu-vos a palles amb l’Ausiàs, em deies, i amb un cop de porta et tancaves a la cambreta enfustada de la segona planta.
Al final vas perdonar-me i em vas deixar tocar […]

Una vegada vaig comprar una capsa petita petita vermella per dins i per fora. Al voltant hi vaig anar enganxant paper i cola i aigua i més paper i més cola, una pasterada grisa que va trigar mil dies a perdre tota la humitat. Quan va ser eixuta la vaig pintar més grisa encara. La […]

Fa un parell de nits em vaig trobar en un d’aquells contextos que conviden a rebre la pregunta de que si tu tens alguna cosa publicada i a donar aquella resposta lligada al meu sí en què van encadenades la meva infantesa i la vida de les meves mares. Aleshores el Sergi Bellver -que vol […]

Jo voldria ser un pòstit estripat recargolat amb un comiat volador una mà amb feixos de llum ensordidora un penis. I no perdre’m mitja vida sense saber el que és ficar-la. Som una espècie castrada, a tothom li falta alguna cosa de les dues, quines dues coses més remones, òndia. Ser un cactus una filigrana […]

com cintes roges de seda
engir espremudes natges
emperxant ròtules fartes
d’un trapezista de bleda
 
com encaparrats axons
engir nou o deu neurones
sense escai a les poltrones
on deixar créixer els sacsons
 
com reflexes de navalles
que rellisquen pels artells
d’un vell escriptor novell
d’un x-man matant-se a palles
 
com palmells ensangonats
clavetejats a la creu
i els peus el teu sobre el meu
turmells blaus martellejats
 
un xinyell […]

Hi ha flors que els arrenques els pètals i al centre de tot et trobes una pedra més dura que una pedra. Hi ha pedres que les estimbes contra un mur i s’esmicolen i de dins surt una flor.
Suposo que deu haver flors flors i pedres pedres però com que la vida segueix sent una […]