MURICAT

han tornat els núvols han baixat els mercuris el termòstat de la primavera s’ha espatllat i el tècnic està fent la migdiada abraçat a un sunshine bear que té un sol somrient adormit a la panxa la flassada surt de l’armari les finestres es retanquen i les jaquetes primes tornen al penjador la sopa de […]

Quan s’afaita li diries
que té galtes de nadó.
Dels nadons les galtes són
préssecs tendres i albercocs.
Però si ja podem tocar
nadons, albercocs i préssecs,
val més que ell sigui un barbut
si és que així és natural ésser.
I és que quan surt de la dutxa
la barba té un cert perfum
de galetes de canyella
sucades en cafè turc.
No m’ho deixaria […]

Potser la pregunta que una es pot fer al final d’un dia com aquest és com és possible que en Murakami vegi tant de món amb aquells ulls tan negres i tan petits. I diu que escriu sobre el que veu i sobre el que no veu, veu els dos mons alhora i no se […]

He guanyat el premi de poder passar una estona autodefinit-me, que és un repte molt més dur i eficient que qualsevol literatura. No s’hi val a llançar pilotes fora ni a fer veure que parles d’algú altre. La culpa és d’en Met.
Artdepenent: lletraferida, musicastre, imaginaire, daguerreotípica i tot això.
Borda: filla borda i professora borda quan […]

Estimada Irene,
Avui escoltant el Cabré, que et va veure néixer i que va dir que per què tocaves la viola, he entès que estic de dol. Va dir que amb aquell final, que era una perla, funcionaria segur. I ja s’ha obert l’ostra i ja tot s’ha acabat. I estic de dol perquè una novel·la […]

(Remake de l’original de Shakespeare)

És que no sé, vaig dir. I em sentia com si en aquella tria m’hi anés la vida. Com si ella m’hagués d’acceptar només perquè jo fos capaç de triar-ne el bon parell. I vaig dir: Aquestes. I el melenut de la parada em va dir que era una bona […]

Estimada Irene,
Avui m’has mirat als ulls sense avisar-me. I m’he quedat de pedra. He vist el teu nom i t’he vist en majúscules donant nom a la carpeta i t’he vist mirant-me i he pensat, wow, has trigat cinc anys i tres mesos, des del dia que et vaig veure per primer cop a la […]

9:00, piscina municipal de Can Ricart, el Raval. Més de vint caps encasquetats sobresurten de l’aigua. A sota, ara un braç, ara l’altre, peu al taló, i saltem enrere. El Dani crida i fa xiulits. La música rítmica marca el tempo. Cap a les vores, ara una cama, ara l’altra, obrim i tanquem, creuem, creuem. […]

Si la vida fos tan fàcil com la geometria en dues dimensions jo ja estaria salvada. Traçaria el segment entre la famosa cuirassa i la meva pell despullada. Traçaria el segment entre la solitud i el fondre’s en l’altre.
Donat un segment del qual es vol trobar el punt mig, punxi la punta del compàs en […]

Jo també volia ser com en Met i conjungar-me.
I m’he trobat feta bocinets arreu del món, del diccionari, i fins i tot de la ficció:
Muri (無理, “unreasonable”) is a Japanese term for overburden, unreasonableness or absurdity. Muri, a municipality in Switzerland. Muri, a district of the canton of Aargau, Switzerland. Muri Abbey, a Benedictine monastery […]