MURICAT

Això de que la por que cabrona que és ha generat comentaris i correus diversos i una pensa: com es pot tenir por quan està el món encatifat i encoixinat d’animetes que et responen? Només espero ser també part dels sofàs i els matalassos que feu servir vosaltres; estar a l’alçada, vaja. Era qüestió de […]

Voldria ser poètica i donar-li un to metafòric a l’assumpte. Voldria ser més correcta i només em surt escriure que cabrona que és la por.
Tinc una rosella sincera (a veure si ara puc donar-li espai a la metàfora, ni que sigui vulgar) engrapada al coll. Respiro amb dificultat i començo a no dormir bé. Dono […]

Quan jo tenia catorze, quinze, vint anys l’assemblea de veïns del meu poble muntava un Carnaval a la plaça i jo hi anava disfressada i ja no me’n recorde de què. Era el meu poble.
Ara visc a Barcelona i quan passege pel Raval sent que el meu poble ocupa una part ínfima del meu cor […]

El documental de l’Anna Boluda està de gira amb un èxit aclaparador. Expliquen les llegendes que a València el van passar dues vegades perquè hi havia tanta gent que doblava la capacitat de la sala… Segur que em deixo llocs però em consta que ja ha passat també per Terrassa i Bilbao, i que aviat […]

!– @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>
emmanilleu-me a la meva ànima que se m’escapa
emmanilleu-la al meu canell que se’m destapa
apallisseu-la bé i tanqueu-la entre les barres del meu sutge
que l’acaroni l’advocada però que la destroni el jutge

emmanilleu-me-la que diu que vol tornar a viure a la […]

amb el meu proper petit però insuperable soul
em compraré un àtic antic amb prou sol per ferrar un ou
ros i ras i de cinquanta-set versos quadrats
amb terrassa encatifada amb mil cactus alineats
al mur oest de la cuina una diana de pecats
entre rajoles florides de molsa verda frisant
una piscina de plàstic i peixos groguets a tous
i […]

Portes trenta-set dies a casa (que a aquestes hores ja són trenta-vuit) i t’has estabilitzat en el canvi. Havies estat una bomba de rellotgeria que mai no acabava d’esclatar i feia setmanes que un per què silent feia pessigolles als teus somnis. Sense que tu escoltessis la pregunta, el mar Carib i una terra irregular […]

Això de dir, com fem de vegades, ei, col·legui, és que estar amb tu em carrega les piles, és una solemne xuminada. És com si tinguéssim una porteta a l’esquena, com un nino automàtic, l’obríssim i en traguéssim les piles, les carreguéssim, i tornéssim a ficar-les. I no és això.
En realitat el que ocorre […]

L’altre dia vaig seure, en nom d’un grup, a elaborar dues felicitacions d’aniversari. I mentre retallava i enganxava, mentre escrivia i polia, m’anava un fil d’or, recargoladet i molt finet, del cor a la mà dreta. I entre les fotos i les paraules que vaig triar, entre els colors i les signatures dels amics, entre […]