MURICAT

“Observació i record” és el títol d’un exercici que fan els meus alumnes escriptors. Avui l’he fet jo, perquè també vull ser escriptora quan sigui gran.
Avui m’han alliberat el peu. M’han tret la bena i m’han dit: “Apa, guapi, espavila. Ja pots caminar.”
El meu peu està unflat i fa mal. I està lila. Lila fosc. […]

Això de quedar-se coixa és una cosa còsmica.
Primera, i molt important, crec que l’esquinç va baixar d’alguna estrella, la meva, que em volia fer parar, sí o sí. Té una mica de mala llet, però té raó. La vida és un reagge i jo la volia ballar a ritme de ska.
Segona, i no per això […]

Era siempre primavera. Estopa

La paradoxa més maca que he tingut el plaer de veure és quan t’adones que algú és admirable i alhora saps que detesta que l’admirin. No diré noms, perquè no volen constar a la llista dels títols dels clubs de fans, però darrerament he pogut conèixer algunes persones d’aquestes característiques.
No hi ha […]

No se sap mai per què estem com estem, però quan t’estires al divan de la consulta, la psicoanalista et diu que tot això del que véns a queixar-te no són més que assignatures de les que t’has matriculat, i que teu ha de ser l’esforç per aprovar. Que la vida és això i que […]