MURICAT

Que bonic
veure que estàs
a l’altra banda del carrer
des d’on em mires
preguntant-te
si sé aguantar-te
la mirada.
 
Que bonic
que no t’esperis
a que el travessi
tremolant
i que vinguis tu a buscar-me
amb les mans
ja per davant.

Que bonic
que les voreres
del meu carrer tan antic
siguin baixetes
i em deixin
baixar l’esglaó d’aquí
per a esperar-te
callada
amb les mans
tan expectants.
 
Que bonic
canviar de bàndol
quan els […]

Jo no entenc d’esport i tampoc no m’interessa gaire. I la veritat és que, malauradament, no m’he assabentat gaire de la part seriosa i diürna dels Eurogames que aquest cap de setmana s’han celebrat a Barcelona. Però, en la meva ignorància, des de la meva llotja amb visió parcial, vull cantar-li a la ciutat.
Per […]

Era un enamorat de l’aigua. Si sentia que a fora plovia, ho deixava tot i sortia a passejar sense paraigua. Si pel camp trobava un rierol, hi sucava el dit gros del peu i tancava els ulls per deixar que la fredor li recorregués l’espinada en silenci. Si el seu tren resseguia la costa, colpejava […]

Cuando Gregor Samsa se despertó una mañana después de un sueño
intranquilo, se encontró sobre su cama convertido en un monstruoso insecto.
Franz Kafka, “La transformació”
 
A casa meva hi ha una aranya immensa, però no tant com li semblaria una de normal […]

Em sento com si fos l’Arguiñano i pel forat de la tele veiés, mentre tallo la ceba fineta fineta, que la família, a l’altra banda, s’està menjant ja una pizza congelada.
Deixaria caure el ganivet i la ceba a mig tallar sobre la fusta. Deixaria la família amb les ganes d’escoltar un acudit que no explicaria […]

Finalment me n’he adonat: No estic a l’alçada de la vida que vull fer. I això frustra. És més sana l’acceptació de la realitat i el voler fer la vida que puc fer. Deixaré la voluntat sempre una passa per davant de la realitat, per a anar fent camí. Permetré que l’autoengany convisqui en mi, […]

Arribat un cert moment de la seva existència, algú podria preguntar-se a si mateix si caldria buscar el terme mig entre el portar les regnes de la seva vida i el deixar-se anar. I es preguntaria potser que com es fa això. El que passa és que en aquest moment tan lúcid alguns ens trobem […]

Visca la saviesa popular i visquen els oficis tradicionals. El meu avi és tallista i ha serrat més motllura que qualsevol altre valencià. Quan jo era petita serrava amb una serra circular de color verd claret que girava sobre si mateixa i que s’havia d’anar fent baixar per tallar la fusta. I hi havia enganxades […]

La duresa de la soledat no està en que no hi hagi ningú al nostre costat. Això és suportable i a més a més sol ser mentida. Si sabem estar, sabem que sempre podrem comptar amb algú; i sovint amb més d’un i de dos i de tres.
La gran putada de la soledat real es […]