MURICAT

Com que m’avorrisc m’he ajuntat amb un amic que també té molt poca feina i hem unit les semblances i diferències, si és que n’hi ha alguna, de les segones.
Com que ens hem cansat de cantar a la dutxa i els veïns ja no ens suporten (almenys a mi no) hem decidit fer allò que […]

Potser la independència sigui no tenir un rei regalat de qui has de cremar les fotos per a que sobre et fotin 2.700€ de multa. Però millor callo perquè encara em multaran a mi per apologia del terrorisme.
A casa meva, la independència personal és dependència disfressada. Em penso (o més aviat em diuen) que sóc […]

avance
en vida estant
havent
pell de covard
tan crassa
com de cranc
més tènue
pel nadal
jo vinc
de tot arreu
i vinc
com un trofeu
trofeu
de mon delit
que mostre
amb un somrís
saltant
la meta errant
que mai
podré agambar
i tu
en véns volant
em veus
tronant sens llamps
baixant
amb mon trineu
frenar
en cap cas redéu
t’apuntes
al partit
o surts
del meu bell mig
em dius
parlant callat
qui ets
i m’és igual
no estic
no dic nyeu-nyeu
no hi sóc
si no és arreu
ets lluny
si […]

És una llàstima això de les cuirasses. Jo fins ara m’ho prenia a conya. Tant a conya que el nom d’aquest blog n’és conseqüència. Perquè m’adonava que jo tenia una cuirassa amb punxetes, com la corfa d’un litxi, i que això em caracteritzava. Però és mentida. No em caracteritza a mi sinó a l’espècie […]

El concepte tradicional sobre l’obra de Gógol (1809-1852) és el d’un escriptor còmic però realista, d’un realisme de crítica social. Aquest concepte el devem al crític Belinski, que definí l’Escola Natural com a corrent realista gogolià, ja que l’època necessitava un contrapès a les floritures excessives del romanticisme, necessitava que la literatura mostrés la realitat […]

Estem sols. Per més que intentem treballar-nos les amistats com si foren duradores, no sobreviuen. Supose que és molt infantil dir ara que m’acabe d’adonar que no hi ha amics per a tota la vida. Són fases. I a cada fase, la seua gent. I a cada final, els seus comiats.
 
Ai, si encara […]

2 cullerades de no poder frenar.
1 sobre de paciència amb una mateixa.
1/2 quilo d’inspiracions cada cop més lentes.
 
Algú pot dir-me com es fa per no avorrir-se sense estressar-se? Com es fa per triar prioritats? Com es fa per donar-se permís a una mateixa per a perdre tres minuts de la vida en respirar profundament […]

Donat que com a nens ens tractes, com a nena et parlo. Perdona’ns les nostres ofenses doncs als teus ulls llegim que són moltes. Perdona’ns per no néixer sabent tot allò que tu estudiares en tan bona hora. Hauríem sens dubte de saber la lectura que en cada dia importa abans de ser-ne informats. […]