MURICAT

No em sembla malament que posin normes per regularitzar la situació de les bicis per Barcelona, que sembla que sempre molestin tant a motoritzats com a vianants, i que no tinguin lloc propi. S’havia de fer.
No em sembla malament que m’aturi la policia (ja van dos cops) per incomplir la nova normativa. Fins i tot […]

Què és exactament allò que ens empeny? Què fa que no decideixi abandonar-me? No vull semblar apocalíptica però tots sabem que açò s’acaba. Ja no parlo de la fi del món (que també, perquè ens l’estem carregant), sinó de la mort; la nostra mort, la mort individual, la de casdascú de nosaltres, tan petita i […]

No sóc una escriptora gaire reconeguda ni molt menys consagrada. De fet posar-me el títol d’escriptora ja em fa sentir que traeixo la meva humiltat. Però així com les expressions “escriptora reconeguda” o “escriptora consagrada” són clarament mentides en el meu cas, la paraula “escriptora” me l’adjudico jo soleta perquè em fa feliç, perquè m’hi […]

Aquesta setmana he devorat la tercera novel·la de la Imma Monsó, “Tot un caràcter”, publicada el 2001 per La Magrana. Aquesta dona, entre altres característiques, té una lucidesa per a l’anàlisi de les actituds humanes que em deixa bocabadada. Sol deixar-te pensant: “Jo vull ser així, com aquest personatge”, i t’encomana els bons costums (que […]

Així, a “botepronto”, la pregunta que m’he fet en veure la situació ha sigut: Com és possible que siguem tan rucs? És la pregunta de cada dia, és clar, però es va especialitzant segons contextos.
Avui a la piscina municipal del Raval nedava un home mulat amb una nena mulata —que si fossin blancs no caldria […]

La meva mare biològica, que m’estima molt, diu que jo me mire el món amb els ulls dels genis. Enteneu-la, és ma mare i m’estima. I a més a més, sempre busca la forma més maca de dir les coses (i després diu que no podria ser escriptora). El cas és que ella, a aquesta […]

Us recomano:
http://fetamexic.blogspot.com/