MURICAT

Plaça Vila Madrid, quarts d’una de la matinada. Ningú no pica la façana de l’Ateneu en vies de restauració. Silenci. El zumzeig del motor d’un camionet de neteja amb mans de raspall cilíndric. Sortim de sopar d’un petit restaurant que no vol sortir a les guies on un grec ens ha cantat la seva versió […]

vellut, carbonara, seda, nespra, vespre, coixinet, brie amb torrades, brie amb mel, sushi, fulles del bosc, molsa, crema, constel·lacions, peixos lluna, mitjons amb puntets de goma, cotó fluix, cotó de sucre, xampinyons amb all i ceba, cristall mat, cova de sal, finestra una mica oberta, plugim amb sorra, floretes, onades de riu estret, […]

Si és que la vida és literària. Això, si escoltes el meu iaio explicar històries, per exemple, es fa evident. La vida té idees generadores, sobretot idees generadores. Té escenes i retrospeccions. Atmosfera. Personatges principals i secundaris. I una pila de figurants. I la meitat vivim del conte o fem teatre: i anem fent drama […]

Quan som a quatre ulls
jo et veig els ulls
i consulte l’hora en cadascun dels dos rellotges minúsculs de sorra ingràvida que hi ha girant sobre si mateixos just al mig de cadascun dels teus globus oculars
i tu em veus els ulls
i em fas l’ull viu
i em veus i em beus l’enteniment.

Avui dia una va a la universitat –aquell bell niu on floreixen futures esperances–, demana al maître uns penne alla carbonara i te’ls porta rigati alla bolognesa.
Ho explico amb una merda de broma breu i barata perquè si no m’amago rere el sarcasme em tancaran el blog per apologia del terrorisme.
PD […]

Crec que ara entenc perquè escric, que escric per fer fora els pensaments que m’allunyen del terra, de tenir els peus a terra. Ara, si no lligo la bici i séc aquí a escriure en brut a l’agenda, ensenyant les calces (passa una tia i em diu vigila amb la faldilla que de lluny se […]

A la filera de nens de quatre anys que caminen pel carrer agafats d’un cordill, n’hi ha una que l’encercla amb els ditets sense gairebé tocar-lo (potser perquè no li neix del melic, potser perquè no li surt dels ovaris) i que es mira les sandàlies, la mà dreta i el cel blau alternativament. Podria […]

Quan hagi revisionat totes les pel·lis dels Marx, hagi llegit aquell llibre del Groucho que li vaig regalar al meu pare i algú em regali la samarreta de “Soy marxista” que comença a estar de moda, tornaré aquí, amb retard, a deixar de mirar-me el melic sense partir-me de riure.

Als congressos de creative writing i als llibres d’aprendre a ser escriptor es parla d’això tan fantàstic d’escriure a les cafeteries, com el Cortázar o la Rowling. Jo com que estic millor fora de casa, m’hi quedo a fer la guerra.
Acabo de canviar l’ordinador de lloc perquè ara tinc més espai i l’aprofito. Però quan […]

Una vegada, en una novel·la curta que ningú no vol publicar, vaig dir que ja entenia el que era estar enamorada: alguna cosa així com veure que la persona en qüestió, quan és a prop, molt a prop, tan a prop que amb prou feines enfoques, sembla una altra.
Now I know I was mistaken. Això […]