MURICAT

vellut, carbonara, seda, nespra, vespre, coixinet, brie amb torrades, brie amb mel, sushi, fulles del bosc, molsa, crema, constel·lacions, peixos lluna, mitjons amb puntets de goma, cotó fluix, cotó de sucre, xampinyons amb all i ceba, cristall mat, cova de sal, finestra una mica oberta, plugim amb sorra, floretes, onades de riu estret, […]

Somniava que vivia dins la copa i que no era un peix, que era un homenet petit, com ell, amb la barba i els cabells curts, però petit, i que volia escalar les parets de la copa i que en resseguia el vidre amb les mans i després escopia baf sobre les […]

Quan som a quatre ulls
jo et veig els ulls
i consulte l’hora en cadascun dels dos rellotges minúsculs de sorra ingràvida que hi ha girant sobre si mateixos just al mig de cadascun dels teus globus oculars
i tu em veus els ulls
i em fas l’ull viu
i em veus i em beus l’enteniment.

Ets l’esglaó cinquanta-set
d’aquell campanar romànic
que va perdre una t
allà l’any dos mil,
del campanar banyat en boira
que ha crescut pedra sobre pedra
sobre l’arruga vint-i-quatre
dels meus llençols banyats en neu.
Ets l’esglaó mullat.
Ets la barana,
el pànic a relliscar,
el salt,
la xarxa.
 
Ets la barana.
 
I ets tots els uts.
 
I ets tots els re mi fa sol la de les […]

A cinquanta passes de la vora de la mar hi ha un jardí de zigazagues, de rengleres i d’anades i tornades d’arbustos ensinistrats de color verd fosc. Una grava fina i grisa i alguna zona calba fan de fons a les geometries. Hi ha sis paraigües negres i un de vermell acabat […]

Els quatre solistes sempre em confirmen la llei més bàsica de totes les lleis de la música. La música té lleis de veritat. I la primera parla d’altures, llargàries i grandàries. Quan cada any veig els quatre cantants drets i a punt per seure abans de l’aeternam penso en quatre flautes. Veig les seves faringes […]

Era negre i quan venia al migdia ho feia picant de mans. I els botiguers, els que farcien pites, els que regaven geranis, els que estenien roba i els que follaven amb la finestra oberta abans de la migdiada sabien quina hora era quan sentien el clap clap dels seus palmells compassats. […]

Va exhaurir-se una dues tres deu ungles esperant que la flor nasqués i quan ja li sagnaven els dits va deixar de regar el test. De la sang brotà una rosa però en aquell moment era la lavabo posant-se deu tiretes.

Camino
en tres per quatre
i sóc
al quart graó.
Corres en
compàs ternari
i vas
just pel segon.
M’aturo en sec.
Em giro i sec.

Aquí jau l’amor
entre un poeta
i una novel·lista.
Els teus successors
no t’obliden.