portes
sempre
un boli bic i blau
a la butxaca
·
sempre
·
des de sempre
·
des de molt abans de tot
·
és la certesa més certa que he tingut mai sobre tu
·
te’n vas i
revise el pis
i et pregunte i això què?
assenyalant
un boli blau sense tinta
estirat
al teu prestatge endreçat
on has deixat quatre coses per si tornes els diumenges
·
—és per a llençar, perdona
—tranquil, que ja el tire jo —i me’l guarde a la butxaca
·
te n’has anat i m’aferre al teu boli bic blau buit
fique la mà a la butxaca
i m’hi agafe
com si fora la barana del balcó des del que et mire allunyar-te carregat de tot lo teu
Categories: parrac amb intenció poètica | Cap comentari »
potser sí
no ho sé
potser preferiria fer-me mal a posta
no
no ho crec
*
però sí sé
que preferisc mirar avall i veure’m una daga d’or travessant-me el pit de plastilina rosa
que pensar
*
i preferisc la dalla
···esmolada
···que fa l’ullet a la lluna
···la que pareix que somriga com l’esquifida
······de negre
······que mai no dóna la cara
i un filferro
···a contrallum
···ple de punxes oxidades
···fent la volta a tot un llac
······tacat de vaques bucòliques
······on el reflex del rovell
·········d’un sol ponent i esqueixat
············m’acaricia el mentó
que pensar-te
*
i preferisc imaginar que m’imagine menjant pedres amb arestes noves
que escoltar-me repetint el que digueres
*
i somniar-me arrancant-me les parpelles
que estimar-te i no escoltar-te
i que no m’entengues
mai
i que digues que m’entens
···t’entenc i tant que t’entenc
i jo que no i que què va
*
en general
per a anar acabant
i per a deixar-nos d’hòsties
preferisc qualsevol merda de ficció pel·liculera pseudolírica estripada
que la puta veritat
que la realitat
que tu
que tot
tot
tot el que jo tinc
i jo.
Categories: parrac amb intenció poètica | Cap comentari »
Novel·la curta - Premi J.M. Casero 2011
Amsterdam - Data de publicació 19 de gener de 2012
La Raquel hereta dos pisos simètrics. L’un dóna al carrer i l’altre a un pati interior, des d’on s’escola un gat taronja. Obrir una gatera en el mur que separa els dos habitatges esdevindrà un camí intrigant cap a la seva identitat.
La gatera és una novel·la escrita des del llindar: un forat obert en una paret que connecta dos món sense intersecció aparent. La realitat i la ficció, la vida i la mort, la masculinitat i la feminitat es troben en la línia en què l’autora, els personatges, i qui sap si el lector, d’emmirallen.
Presentació a Girona: Llibreria 22, divendres 20 de gener a les 20h
Coberta i contraberta de La gatera
Ja a la venda
Categories: General | Cap comentari »
entro al caixer i hi ha un home i una dona, ell amb el telèfon a la mà: hola, corazón, ¿vas a venir?, vamos a estar en el tripi, por allí, por allí te esperamos, sí, vale, princesa, oye, pero escucha, ponte algo sexy, ¿eh?, bien sexy… digo que te pongas algo sexy para mí, si no te pones nada sexy no vengas, ¿eh?, bien sexy, bien sexy para mí y si no no te espero, vale, ¿quieres hablar con mamá?, toma.
ella agafa el telèfon i diu: oye, que no hagas caso, hija, que está de broma, que como yo nunca me pongo tanga, pues por eso.
surto del caixer i una noia transsexual em dóna les gràcies per aguantar-li la porta. de res, dona, a disposar. el gust és meu de veure que encara queda gent normal.
Categories: parrac narratiu | Cap comentari »
